El Despertar dels Morts (2025) God's Funeral 🇪🇸 Spain
Ara que torna el silenci
Aixeco el cap
Havent esquivat el seu alè
Dins un mar de desolació
Tot arrasat
L'aire, no més que la nostra ànima
Impregnat amb la seva essència
Essència de mort
Per sempre ja nostra
Ara silenci
Els rius fluïen i el verd brollava de la terra
Ni les restes queden ja
Sense esperat sortir de tan funesta dansa
Una por estranya m'envaeix.
Què serà de mi?
Sabré viure sense aquesta crueltat?
Algun dia la meva ànima trobarà repòs?
Ara silenci, ara silenci
Ni tan sols sé si trobaré disculpa
Ja que també vaig ballar
Fins convertir el meu cor en pedra
Ara silenci, silenci
Itaca
Em desperto pel xiulet del tren, aviat arribarem
Mai retornaran les bombes, el clor
Ni les càrregues amb baioneta
Enrere queden els dies de trinxeres
A l'estació les dones busquen els fills, marits i germans
La seva tristesa es barreja amb els que sí que han trobat a l'ésser estimat
Es vanen els homes, entre alcohol, de la victòria
Amb la insolència de qui no coneix el terror
I la gosadia de qui no ha empunyat una arma
Amarg comitè, ens reben en un mar de rialles uns
I llàgrimes uns altres
La nostra joventut va ser mort, mutilació
I la nostra vellesa seran els rostres dels morts
La processó de les ombres
Morts per un desig que ni tan sols és el meu
Noble ideal amb les mans tacades de sang
Apestant a mort
Ni tant sols tinc el consol del tu o jo
Cada nit assisteixen a la cita fidels
Iniciant, un cop més, el meu turment
Apestant a mort
La processó de les ombres
Preguntant-me per què
Em vaig lliurar de la mort, la metralla i les rates
Torno a casa on m'espera
La processó de les ombres
On cada nit es nit de morts
Entre les ombres del fanal
El despertar dels morts
Com esperits acudeixen a la cita
Fidels al meu calvari
Foradant-me la pell
I esmicolant-me l'ànima
Cada nit torno al front
A una guerra pitjor que l'anterior
Cada nit venen als meu somni
Ennegrint-lo, convertint-lo en malson
Recordant-me el rostre de la mort
Mai més tornaran a somriure
Ni besar el llavis de la estimada
Ni a sentir calor de la seva abraçada
Pot ser, van ser massa joves per tenir l'ocasió
Però no lo suficient per ser enviats a l'infern
Fossa comuna
Havent deixat al meu pas plors d'orfes
I laments de vídua
Lúgubre música son el seus crits
Que m'acompanyen nit i dia
Moribunds criden la mare en un mar de plors
Lúgubre música son el seus crits
La metralla va penetrar com si res en la seva carn
Tant tendra i tant innocent
Només tancar el ulls m'assenyalen
Fins quan hauré de dormir damunt
D'aquesta fossa comuna
Que porta el meu nom
Fossa comuna
La metralla va penetrar com si res en la seva carn
Feta amb joves que eren plens de vida
Que encara no havien tingut temps de viure
Amb tot un mon per davant
Que se'ls va acabar en un instant
L'instant que els vaig matar